This is Hariz the angrybird!
Eh eh silap, angry chic.
Friday, 3 June 2011
Thursday, 2 June 2011
PARAULA DE QUECA. O un altre manera d'escriure una crònica
Estimats culers
Aquest any ha estat per a mi un any sabàtic. Vaig deixar Barcelona per tornar a La Pobla amb lo padrí. Lo Carles ja no ens necessitava tant.
Hem viscut com tots vosaltres aquesta temporada, Lliga, Copa i Champions lluny del soroll de la gran ciutat, amb les meves germanes les ovelles de lo Pallars.
Crec que millor per nosaltres que no sabem llegir ni sentim la ràdio ni mirem la tele. Em fa molta gràcia quan lo padrí parla de la “Central lechera”, jo conec la Central lletera de lo Pallars” i no entenia perquè es posava de tan mala llet. Desprès li agafava un patatús quan parlava de la “Caverna mediàtica” i jo, pobre animal, tampoc entenia res.
Vaig preguntar a algunes companyes per veure si sabíem alguna cosa però tampoc. Fins que vaig anar a parlar amb lo Pau, lo fill de lo tiet Josep que és un fadrí de vint i pocs any i que sap de tot per això li diuen lo “Pau punt 2”. Que jo no sabia que volia dir això fins que vaig anar a parlar amb ell.
Doncs resulta que això vol dir que lo “Pau punt 2” està tot lo dia connectat amb una cosa que li diuen Internet i que se n’entera de tot abans dels altres.
Amb la meva cosina la Pepa de can Patolla, ens vam anar a veure lo Pau que viu 3 masies més amunt que la dels Puyol i efectivament ens el vam trobar assegut davant de la seva Internet.
Li vam demanar que ens expliqués que volia dir tot això de la “Central lechera” i la “Caverna mediàtica”. Lo Pau ens ho va anar explicant i a mesura que ho feia a mi em sortia foc pels queixals. Al final li vaig dir: “Kollons Pau que en sou de burrus els homes que necessiteu un paratu per saber el que nosaltres els animals sabem des de anys i panys: del Centre no ens vindrà mai res de bo. Tot està contaminat a Madrid i la gent no acceptarà mai que el Barça i Catalunya siguem més que ells.
De que us estranyeu? També us sorprèn lo puto Mourinho que no vau tenir prou amb lo puto Figo?? Que esperàveu? Aquest noiet que va arribar a Barcelona de la maneta de l’avi Robson era un mitja merda i ara és una gran merda. Si multipliqueu merda per merda donarà sempre merda al quadrat. I ja sabeu la merda embruta però té l’avantatge que fa pudor i la olores abans de veure-la. O sigui no ens hem d’acostar.
Hem de fer com lo Pep a fer tota aquesta temporada, centrar-nos amb el futbol i prou”.
Us escric acabat d’arribar de Wembley on vaig acompanyar lo padrí perquè lo Puyi ens ho va demanar. Ja havíem estat a Paris i a Roma i deia que li portàvem sort. Doncs que no se’n parli més i cap a Wembley.
Renoi feia fred però com que encara no m’han xollat portava l’abric d’hivern i m’ho he passat d’allò més bé al Hyde Park. Tot tan verd feia goig. L’ambient formidable i els anglesos que ens miràvem amb bons ulls. Això prometia.
És quan viatges a l’estranger que te’n adones perquè el Barça és més que un Club. Som els ambaixadors de Catalunya al món. Hyde Park, Trafalgar Square tot Londres era blaugrana i la senyera es passejava amb orgull junt a la bandera del Barça. Els anglesos tan flegmàtics ells, somreien tímidament però els hi agradava que aquell dia tan gris estigues il•luminat per aquell exercit pacífic vingut del sud.
Mai millor dit, venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, som la gent blaugrana i apa tots al metro i cap a l’estadi de Wembley.
Del partit no us diré res, ja ho sabeu tot. S’han escrit rius de tinta sobre el joc excels dels nostres menuts, dels Xavi, Iniesta, Pedro, Villa i Messi però lo padrí i una servidora estàvem esperant el xiulet de l’àrbitre perquè sabíem que la gesta més forta, el moment més sublim encara no s’havia vist i així va ser com el nostre estimat Carles, lo Puyi, lo fill de lo Josep de la Pobla de Segur anava a protagonitzar el fet més meravellós que un esportista pot tenir: anava a cedir el seu braçalet de Capità al seu company Abidal perquè fos ell que recollís i alcés la Copa de la Champions que entre tots havien conquerit.
Aquesta fou una decisió personal de lo Carles, no la va consultar ni amb lo Pep ni amb ningú. Li va comunicar en aquell moment a l’altre capità en Xavi i dit i fet li va cedir el braçalet al company, a l’amic que feia només dos mesos havia estat operat d’un tumor al fetge. FETS NO, PARAULES!!!
Si senyor, lo meu noi de la Pobla, lo Carles que he vist néixer i créixer a lo Pallars va demostrar el que significa per un català l’amistat. I l’Abidal no ho oblidarà mai. Sap que és català qui, a més de néixer i viure a Catalunya, vol ser català i esteu segur amics i companys de la Penya Barcelonista de Lisboa, lo Abidal ara ja és un dels nostres. Perquè ho volem i perquè ell ho vol. No fa falta dir res més.
Gracies Carles per haver donat al món una lliçó del que en realitat som els catalans.
Paraula de Queca
SUPERÓ A CRISTIANO Y XAVI HERNÁNDEZ
SUPERÓ A CRISTIANO Y XAVI HERNÁNDEZ
Messi consigue su tercer Trofeo Di Stéfano
Messi consigue su tercer Trofeo Di Stéfano
Este jueves, en el diario Marca, todos los detalles de la votación y la opinión de Alfredo Di Stefano sobre el delantero argentino.
El delantero del Fútbol Club Barcelona, Leo Messi, ha conseguido el Trofeo Di Stéfano de la temporada 2010-2011,que le reconoce como el mejor jugador de Primera División durante esta campaña.
El argentino, que lográ su tercer Di Stéfano consecutivo, superó a Cristiano Ronaldo, segundo y Xavi Hernández, final, en el podio final.
Este jueves, en el diario Marca, encontrarás todos los detalles del premio, así como la opinión del propio Alfredo Di Stéfano sobre el ganador del trofeo que lleva su nombre.
El Trofeo Di Stéfano es una distinción otorgada por el diario MARCA, que cumple su cuarta edición. La primera de ellas, en la temporada 2007-2008 fue ganada por Raúl González, siendo Messi el triunfador de las tres siguientes ediciones..
En primera instancia, son los usuarios de MARCA.com quienes votan a los mejores de cada jornada para que, finalmente, un jurado de expertos otorgue el premio entre los más votados.
Además de Alfredo Di Stéfano como presidente del mismo, los miembros del jurado de esta edición han sido Andoni Zubizarreta, Emilio Butragueño, José Eulogio Gárate, Manuel Díaz Vega, Fernando Hierro, Fabio Capello, Luis Suárez y Enrique Castro 'Quini'.
El delantero del Fútbol Club Barcelona, Leo Messi, ha conseguido el Trofeo Di Stéfano de la temporada 2010-2011,que le reconoce como el mejor jugador de Primera División durante esta campaña.
El argentino, que lográ su tercer Di Stéfano consecutivo, superó a Cristiano Ronaldo, segundo y Xavi Hernández, final, en el podio final.
Este jueves, en el diario Marca, encontrarás todos los detalles del premio, así como la opinión del propio Alfredo Di Stéfano sobre el ganador del trofeo que lleva su nombre.
El Trofeo Di Stéfano es una distinción otorgada por el diario MARCA, que cumple su cuarta edición. La primera de ellas, en la temporada 2007-2008 fue ganada por Raúl González, siendo Messi el triunfador de las tres siguientes ediciones..
En primera instancia, son los usuarios de MARCA.com quienes votan a los mejores de cada jornada para que, finalmente, un jurado de expertos otorgue el premio entre los más votados.
Además de Alfredo Di Stéfano como presidente del mismo, los miembros del jurado de esta edición han sido Andoni Zubizarreta, Emilio Butragueño, José Eulogio Gárate, Manuel Díaz Vega, Fernando Hierro, Fabio Capello, Luis Suárez y Enrique Castro 'Quini'.
Wednesday, 1 June 2011
Puyol, de dos a tres mesos de baixa
Puyol, de dos a tres mesos de baixa
www.fcbarcelona.cat
Puyol ha estat sotmès a una artroscòpia al genoll esquerre per tal d’extreure un cos lliure cartilaginós provinent de la tròclea femoral. La intervenció l’han dut a terme el doctor Cugat i el seu equip, i el doctor Pruna. Estarà 2 o 3 mesos de baixa.
Un cop feta la intervenció quirúrgica, els doctors Ramon Cugat i Ricard Pruna han ofert una roda de premsa al Camp Nou per explicar tots els detalls al voltant de la lesió de Carles Puyol. “La lesió ha durat uns quatre mesos i té diversos episodis. Comença amb una contusió forta al genoll. Sospitem que en un Barça-Màlaga a finals de gener. Això li provoca dolor, inhibició i pèrdua d’equilibri en tot l’aparell extensor i pràcticament resolem el problema per a l’eliminatòria amb l’Arsenal”, relata Pruna.
El cos lliure complica la recuperació
L’explicació de Pruna ha seguit així: “Entrem en un nou episodi de la lesió quan apareix un cos lliure cartilaginós provinent de la tròclea femoral i guardem el jugador per als partits importants. És un treball en equip de tècnics, jugador, preparadors, fisioterapeutes... Hem apostat sempre per la salut del jugador i mai hi ha hagut risc d’empitjorar”. Pruna també ha deixat clar que si ha jugat contra el Madrid és perquè “es trobava al 100%”, no així el dia de la final de Copa, quan no va jugar.
El doctor Cugat ha afegit: “El jugador ha decidit esperar fins al final de la Champions i ha fet bé. Serà ell qui digui quan pugui tornar a jugar”. Cugat ha recalcat que Puyol té un cartílag “ben maco, propi d’un nen de 15 o 16 anys”. En principi, rebrà l’alta clínica aquest mateix dijous i serà d’aquí a uns dos o tres mesos quan pugui tornar a jugar.
www.fcbarcelona.cat
Puyol ha estat sotmès a una artroscòpia al genoll esquerre per tal d’extreure un cos lliure cartilaginós provinent de la tròclea femoral. La intervenció l’han dut a terme el doctor Cugat i el seu equip, i el doctor Pruna. Estarà 2 o 3 mesos de baixa.
Un cop feta la intervenció quirúrgica, els doctors Ramon Cugat i Ricard Pruna han ofert una roda de premsa al Camp Nou per explicar tots els detalls al voltant de la lesió de Carles Puyol. “La lesió ha durat uns quatre mesos i té diversos episodis. Comença amb una contusió forta al genoll. Sospitem que en un Barça-Màlaga a finals de gener. Això li provoca dolor, inhibició i pèrdua d’equilibri en tot l’aparell extensor i pràcticament resolem el problema per a l’eliminatòria amb l’Arsenal”, relata Pruna.
El cos lliure complica la recuperació
L’explicació de Pruna ha seguit així: “Entrem en un nou episodi de la lesió quan apareix un cos lliure cartilaginós provinent de la tròclea femoral i guardem el jugador per als partits importants. És un treball en equip de tècnics, jugador, preparadors, fisioterapeutes... Hem apostat sempre per la salut del jugador i mai hi ha hagut risc d’empitjorar”. Pruna també ha deixat clar que si ha jugat contra el Madrid és perquè “es trobava al 100%”, no així el dia de la final de Copa, quan no va jugar.
El doctor Cugat ha afegit: “El jugador ha decidit esperar fins al final de la Champions i ha fet bé. Serà ell qui digui quan pugui tornar a jugar”. Cugat ha recalcat que Puyol té un cartílag “ben maco, propi d’un nen de 15 o 16 anys”. En principi, rebrà l’alta clínica aquest mateix dijous i serà d’aquí a uns dos o tres mesos quan pugui tornar a jugar.
Puyol, operado con éxito
El capitán del FC Barcelona Carles Puyol ha pasado por el quirófono a las 14 horas para someterese a una artroscopia para solucionar la tendinopatía en la rodilla izquierda que le ha hecho vivir un auténtico calvario desde finales de enero.
El capitán del Barcelona Carles Puyol estará entre dos y tres meses de baja según han informado los servicios médicos del club catalán, a Puyol le han extraído esta tarde "un cuerpo libre cartilaginoso procedente de la tróclea femoral".
El doctor Ramon Cugat, traumatólogo especialista en este tipo de lesiones, ha intervenido al jugador en el hospital Quirón de Barcelona. Cugat ha estado acompañado de su equipo habitual y también del doctor Ricard Pruna, médico del primer equipo.
Han sido las redes sociales las que han confirmado el buen resultado de la operación de Carles Puyol, concretamente, han sido dos tuits de su íntimo amigo Javi y su pareja Malena Costa:
Este es el tuit de Malena Costa: "La operación de Carles Puyol ha ido genial, muchísimas gracias por el apoyo! Estamos todos muy contentos!". La modelo se muestra encantada de el apoyo que ha recibido su pareja en todo momento.
Y este el de su amigo Javi: "Ya está en planta, todo correcto y haciendo bromas. Este hombre es un toro".
Su compañero en el equipo y pareja en el eje de la zaga blaugrana, Gerard Piqué, también se ha acordado de su gran amigo, a quien le ha dedicado: "Bé @Carles5puyol bé!! Ja estàs a tope!! Quin crack!! Nosotros despegamos en 5min de Madrid dirección Boston!! Ooooohh! Moc moc!".
Puyol pasa por el quirófano a las 14 horas
El capitán del FC Barcelona Carles Puyol se someterá hoy a una artroscopia para solucionar la tendinopatía en la rodilla izquierda que le ha hecho vivir un auténtico calvario desde finales de enero.
La intervención está programada para las dos de la tarde en la clínica Quirón y la llevará a cabo el doctor Ramon Cugat, quien se encontraba ayer en tierras gaditanas. El capitán se ha puesto en manos de una auténtica eminencia en operaciones de rodilla.
Puyol, molesto por las especulaciones y los rumores surgidos en los últimos meses, quiere mantener el secretismo sobre su lesión y sólo serán los doctores Ricard Pruna, galeno del primer equipo, y Ramon Cugat quienes comparezcan ante los medios en el Camp Nou a partir de las 17.00 h. para informar del período de baja. Su reaparición es una incógnita hasta que no tenga lugar la operación.
Lo positivo es que 'Puyi' tiene todo el verano para ponerse a punto de cara a otra temporada con un calendario infernal que culminará con la Eurocopa que también quiere jugar.
El capitán del Barcelona Carles Puyol estará entre dos y tres meses de baja según han informado los servicios médicos del club catalán, a Puyol le han extraído esta tarde "un cuerpo libre cartilaginoso procedente de la tróclea femoral".
El doctor Ramon Cugat, traumatólogo especialista en este tipo de lesiones, ha intervenido al jugador en el hospital Quirón de Barcelona. Cugat ha estado acompañado de su equipo habitual y también del doctor Ricard Pruna, médico del primer equipo.
Han sido las redes sociales las que han confirmado el buen resultado de la operación de Carles Puyol, concretamente, han sido dos tuits de su íntimo amigo Javi y su pareja Malena Costa:
Este es el tuit de Malena Costa: "La operación de Carles Puyol ha ido genial, muchísimas gracias por el apoyo! Estamos todos muy contentos!". La modelo se muestra encantada de el apoyo que ha recibido su pareja en todo momento.
Y este el de su amigo Javi: "Ya está en planta, todo correcto y haciendo bromas. Este hombre es un toro".
Su compañero en el equipo y pareja en el eje de la zaga blaugrana, Gerard Piqué, también se ha acordado de su gran amigo, a quien le ha dedicado: "Bé @Carles5puyol bé!! Ja estàs a tope!! Quin crack!! Nosotros despegamos en 5min de Madrid dirección Boston!! Ooooohh! Moc moc!".
Puyol pasa por el quirófano a las 14 horas
El capitán del FC Barcelona Carles Puyol se someterá hoy a una artroscopia para solucionar la tendinopatía en la rodilla izquierda que le ha hecho vivir un auténtico calvario desde finales de enero.
La intervención está programada para las dos de la tarde en la clínica Quirón y la llevará a cabo el doctor Ramon Cugat, quien se encontraba ayer en tierras gaditanas. El capitán se ha puesto en manos de una auténtica eminencia en operaciones de rodilla.
Puyol, molesto por las especulaciones y los rumores surgidos en los últimos meses, quiere mantener el secretismo sobre su lesión y sólo serán los doctores Ricard Pruna, galeno del primer equipo, y Ramon Cugat quienes comparezcan ante los medios en el Camp Nou a partir de las 17.00 h. para informar del período de baja. Su reaparición es una incógnita hasta que no tenga lugar la operación.
Lo positivo es que 'Puyi' tiene todo el verano para ponerse a punto de cara a otra temporada con un calendario infernal que culminará con la Eurocopa que también quiere jugar.
The philosophy at Barça's academy that has led to European glory
The philosophy at Barça's academy that has led to European glory
La Masia has produced another superb side with a system English clubs could learn from, its director tells Alasdair Fotheringham
"I am not sure if players like Iniesta, Pedro, Messior Xavi would have had any chance of making it to the top in England."
A stunning statement when you consider the performances of those players in the Champions League final humiliation of Manchester United on Saturday night, but an even more stunning one when it comes from the director of La Masia, Barcelona's youth talent academy, through which those stars passed.
It's no exaggeration to say that La Masia, an 18th Century farmhouse in the shadow of Barcelona's Nou Camp, lay at the heart of the club's 3-1 win over United and therefore Carles Folguera, who also recalls a 12-year-old Lionel Messi spending his first few days at the academy sitting in a corner barely talking to anybody, is worth listening to. Eight of the Barcelona players who played at Wembley had lived their formative years at La Masia – since 1979 Barcelona's boarding house, which has 16 teams in total – while a ninth, Oier Olazabal, was a substitute and a 10th, Pep Guardiola, was in the coach's dugout.
"The physical aspect is not so important compared with the ability to take decisions, to play the game fast, technique, capacity for anticipation," Folguera says this week when I visit him in Barcelona. "I'm convinced that in many clubs in the world, and I'm talking to you about England because I've seen it there personally, where physical prowess takes priority, I'm not sure Iniesta, Pedro, Messi or Xavi would have had any chance of making it to the top. What we do [with our students] is a balancing act, where the parents, the trainers and La Masia are all factors.
"If we have a talented young player who's a little bit wayward, we try to give him focus without losing that spontaneity. He mustn't lose that individuality, but he has to know he's playing in a collective sport."
No one was better at knowing that than Guardiola. "Pep wasn't fast [as a player], but mentally he could contribute things that the rest did not," recalls Folguera of one of his star pupils back in the day when he was mastering techniques that have since led his club to European domination.
Folguera is about to deliver a 90-minute lecture at the 700-seater conference hall in the IESE business school on the philosophy and ethics of La Masia and just like the Nou Camp was last Sunday, when the latest trophy was celebrated on home soil, the place is packed.
Folguera has been at the youth academy, poetically called La Cantera (the quarry), since 2002 and can therefore take credit for the 2009 Champions League-winning team which beat United in Rome and had seven academy products in it (Valdes, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta and Messi). Before his lecture he tells me it is special not only because of the senior team's success rate, but also because thinking outside the box and valuing all aspects of every player are critical.
Interestingly, comparatively little time is spent playing football: training takes around 90 minutes a day, with a 90-minute game at the weekend – half the time, Folguera says, spent by top youth academies in England. The rest is spent on education and a few leisure activities, with the idea being that given about 10 per cent of La Masia make it to the senior team (although another nine per cent play in first division sides worldwide), the years spent there for those fail to make the grade are not wholly wasted.
"One of the things that makes me proudest is that so many of our young players have university educations," Folguera points out. "In England, when a team selects a young talent, they don't take care of that side of things. We aren't just there to teach them football, we're there to educate them. "From 11 to 18 La Masia is their home, we have to get to know them and teach them, be their family."
He adds: "When our players are 13 or 14, a lot of things may not be clear, but by 18, they have to be much more self-reliant."
To find the future talents in the first place, Folguera says Barcelona have about 40 scouts scouring Spain and beyond. Reports are sent in, and a selection procedure begins.
"When you can find that talent and form it, whether it's a 12-year-old from Argentina called Messi, or Xavi, or Pedro, the idea is the same. Talent is there, but talent formed and shaped from very young ages helps form their sporting identity."
It is crucial for ease of communication, he agrees, that Guardiola and all his assistants were educated at La Masia. "He's lived through all the different sides of Barcelona: as player, captain, trainer... He's the first trainer we've had that I don't need to explain what it is. He was here for five years. When you're both speaking the same language, as it were, it makes things easier."
The world is kept at a certain distance, but La Masia is not a monastery. All of the 16-year-olds and upwards have agents, but they are not allowed inside. Similarly, although a strict lights-out policy sees plugs pulled on the electrical supply to computers at 11pm, Folguera sees no harm in his pupils watching Catalonia's slightly risqué satirical sports programme Cracovia. "They love it," he tells his IESE audience to hoots of laughter.
Folguera insists that both he and the Barça management are well aware with 10 championship titles in three years across the age groups that there is a danger of complacency. He adds: "Pep has a good answer if any of the players say: 'if I don't get such-and-such a title, it's not a problem."
"Pep says 'what do you mean? You owe every day to your club. You have to demonstrate what you're worth, every single day.'"
La Masia has produced another superb side with a system English clubs could learn from, its director tells Alasdair Fotheringham
"I am not sure if players like Iniesta, Pedro, Messior Xavi would have had any chance of making it to the top in England."
A stunning statement when you consider the performances of those players in the Champions League final humiliation of Manchester United on Saturday night, but an even more stunning one when it comes from the director of La Masia, Barcelona's youth talent academy, through which those stars passed.
It's no exaggeration to say that La Masia, an 18th Century farmhouse in the shadow of Barcelona's Nou Camp, lay at the heart of the club's 3-1 win over United and therefore Carles Folguera, who also recalls a 12-year-old Lionel Messi spending his first few days at the academy sitting in a corner barely talking to anybody, is worth listening to. Eight of the Barcelona players who played at Wembley had lived their formative years at La Masia – since 1979 Barcelona's boarding house, which has 16 teams in total – while a ninth, Oier Olazabal, was a substitute and a 10th, Pep Guardiola, was in the coach's dugout.
"The physical aspect is not so important compared with the ability to take decisions, to play the game fast, technique, capacity for anticipation," Folguera says this week when I visit him in Barcelona. "I'm convinced that in many clubs in the world, and I'm talking to you about England because I've seen it there personally, where physical prowess takes priority, I'm not sure Iniesta, Pedro, Messi or Xavi would have had any chance of making it to the top. What we do [with our students] is a balancing act, where the parents, the trainers and La Masia are all factors.
"If we have a talented young player who's a little bit wayward, we try to give him focus without losing that spontaneity. He mustn't lose that individuality, but he has to know he's playing in a collective sport."
No one was better at knowing that than Guardiola. "Pep wasn't fast [as a player], but mentally he could contribute things that the rest did not," recalls Folguera of one of his star pupils back in the day when he was mastering techniques that have since led his club to European domination.
Folguera is about to deliver a 90-minute lecture at the 700-seater conference hall in the IESE business school on the philosophy and ethics of La Masia and just like the Nou Camp was last Sunday, when the latest trophy was celebrated on home soil, the place is packed.
Folguera has been at the youth academy, poetically called La Cantera (the quarry), since 2002 and can therefore take credit for the 2009 Champions League-winning team which beat United in Rome and had seven academy products in it (Valdes, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta and Messi). Before his lecture he tells me it is special not only because of the senior team's success rate, but also because thinking outside the box and valuing all aspects of every player are critical.
Interestingly, comparatively little time is spent playing football: training takes around 90 minutes a day, with a 90-minute game at the weekend – half the time, Folguera says, spent by top youth academies in England. The rest is spent on education and a few leisure activities, with the idea being that given about 10 per cent of La Masia make it to the senior team (although another nine per cent play in first division sides worldwide), the years spent there for those fail to make the grade are not wholly wasted.
"One of the things that makes me proudest is that so many of our young players have university educations," Folguera points out. "In England, when a team selects a young talent, they don't take care of that side of things. We aren't just there to teach them football, we're there to educate them. "From 11 to 18 La Masia is their home, we have to get to know them and teach them, be their family."
He adds: "When our players are 13 or 14, a lot of things may not be clear, but by 18, they have to be much more self-reliant."
To find the future talents in the first place, Folguera says Barcelona have about 40 scouts scouring Spain and beyond. Reports are sent in, and a selection procedure begins.
"When you can find that talent and form it, whether it's a 12-year-old from Argentina called Messi, or Xavi, or Pedro, the idea is the same. Talent is there, but talent formed and shaped from very young ages helps form their sporting identity."
It is crucial for ease of communication, he agrees, that Guardiola and all his assistants were educated at La Masia. "He's lived through all the different sides of Barcelona: as player, captain, trainer... He's the first trainer we've had that I don't need to explain what it is. He was here for five years. When you're both speaking the same language, as it were, it makes things easier."
The world is kept at a certain distance, but La Masia is not a monastery. All of the 16-year-olds and upwards have agents, but they are not allowed inside. Similarly, although a strict lights-out policy sees plugs pulled on the electrical supply to computers at 11pm, Folguera sees no harm in his pupils watching Catalonia's slightly risqué satirical sports programme Cracovia. "They love it," he tells his IESE audience to hoots of laughter.
Folguera insists that both he and the Barça management are well aware with 10 championship titles in three years across the age groups that there is a danger of complacency. He adds: "Pep has a good answer if any of the players say: 'if I don't get such-and-such a title, it's not a problem."
"Pep says 'what do you mean? You owe every day to your club. You have to demonstrate what you're worth, every single day.'"
Subscribe to:
Posts (Atom)